NOM: Rubén Bravo

INSTAGRAM: @rubensmagic

​

​

​

​

​

​

​

​

1. Des de quan et dediques a la il·lustració i com vas començar?

Des de petit sempre em va agradar dibuixar als llibres de mates; dibuixava Son Gokus, personatges de la Warner Bros. i Disney a les contraportades dels llibres de text (que oferien un gran espai en blanc). Sempre m'ha agradat el còmic i he llegit de tot. Inevitablement vaig acabar per crear personatges propis i fer del dibuix una passió. Vaig orientar els meus estudis cap a la branca artística i vaig cursar la Llicenciatura de Belles Arts, posteriorment vaig començar un doctorat en dibuix que vaig deixar a mitges perquè la recerca no em va motivar. Vaig començar fent encàrrecs per a cartells de festa major del meu barri, també caricatures, retrats, auques per a regals, etc. A poc a poc vaig anar involucrant-me en més projectes, ja fossin literaris, educatius, propis i ampliant els meus recursos. He realitzat il·lustracions per a diverses publicacions, còmics, revistes, diaris, etc. i també vaig obrir-me una mica al disseny gràfic, realitzant logos, cartells i dissenys de dibuixos per a empreses tèxtils a nivell freelance.  

​

2. Com acostumes a fer les il·lustracions (digitals, aquarel·la, pastels...), en cas de ser digital, quin programari utilitzes?

Jo vinc d'una manera de fer tradicional, "analògica", però inevitablement he hagut d'adaptar-me al món digital. He trobat una manera més o menys equilibrada de treballar amb les dues. Tot depén del que vulgui fer i de l'acabat que vulgui aconseguir. Si vull una cosa més orgànica i manual, treballo amb tinta, aquarel·les, llapis de colors, grafit, acrílic, etc. De totes maneres després ho digitalitzo y retoco una mica depenent el destí de l'obra. D'altra banda, quan treballo per fer, per exemple, una pàgina de còmic, una caricatura digital o una il·lustració per publicar a un llibre, dibuixo a tinta sobre paper i després escanejo, afegint color i efectes amb el Photoshop. A la meva feina sempre hi ha un component fet a mà, crec que no puc evitar que almenys una part sigui d'aquesta manera, encara que sigui més lenta de treballar.

​

3. Quines diferències hi ha entre una il·lustració infantil, una juvenil o una d'adult?

Jo crec que la diferència està en el nivell d'iconicitat. És a dir, com s'adapta el dibuix a la percepció del destinatari i la intenció que li donarem. Una il·lustració infantil, segons l'edat, haurà de tenir unes formes i colors adaptats perquè les puguin entendre i que això ajudi a transmetre el missatge. A una il·lustració amb públic juvenil i adult la línia no la veig tan clara, perquè tot pot ser qüestió d'estètica. De totes maneres, un públic juvenil sempre l'atrauran més dibuixos que els sedueixin o que li facin sentir coses, quan potser els adults busquen la conceptualitat. No m'agrada generalitzar, perquè jo en teoria sóc adult i tant me fa infantil, juvenil, adult o tercera edat, si l'obra m'agrada i em transmet no m'importa l'edat a la qual va destinada.    

​

4. Escrius les teves pròpies històries? Si és així, en què et fixes per escriure-les o què és el que vols transmetre?

He realitzat alguns projectes propis. El primer que vaig publicar era una novel·la gràfica amb pensaments, autobiografia, anècdotes i assaig, inspirat una mica en el que se'm passava pel cap durant aquells dies, barrejat amb pàgines de còmic i il·lustracions. No tinc cap temàtica concreta a l'hora de treballar, només intento que el que vulgui transmetre sigui honest i m'atregui, a més que senti que tinc alguna cosa a dir des del meu punt de vist i que pugui interessar. 

​

5. Què em recomanes o quin consell em donaries per la creació del meu propi conte?

Crec que és molt important que si fas alguna cosa per a tu mateix sigui el més autèntic i fidel a la teva manera de veure el món. De totes maneres també serveix molt allunyar-se, un moment, una mica del projecte i passar el material a persones amb les quals tinguis la confiança que et dirà el que pensen i tractar de millorar els errors que no has sabut veure. És molt difícil jutjar una pròpia obra, fins i tot quan és molt bona i pensem que no ho és. Recomano molta intuïció i llançar-se a allò que vol de cor.

​

6. Com funcionen les editorials (des de la teva experiència)? En què s'hi fixen a l'hora de publicar un conte/llibre?

No he tingut molta experiència amb el món editorial professional. El que crec és que actualment intenten no arriscar-se massa a no ser que el producte s'asseguri com un èxit total i això depèn de molts factors: la popularitat i prestigi de l'autor, l'estratègia de màrqueting, la temàtica de l'obra (si està de moda), la història que porti al darrere, etc. Per als projectes que he publicat per mi mateix sempre he optat per l'autoedició, és a dir, pagar-me les meves còpies per a la venda en mà i presentacions i l'editorial oferint-me una plataforma de venda segons les meves necessitats i pressupost (distribució a botigues, venda online, ebook, etc.). D'altra banda, he estat en algunes publicacions on la mateixa editorial ha comprat la idea proposada i s'ha fet càrrec de tot, valorant quina tirada era la més adient i quines xarxes de distribució eren les més adients.